Què tractem dins la Pedagogia?

La Pedagogia s’ocupa de l’estudi, orientació, prevenció, avaluació i correcció de les dificultats que poden presentar-se en el procés d’aprenentatge. Estudia la persona i el seu entorn en les diferents etapes de l’aprenentatge

El Pedagog és un professional expert en sistemes, contextos, recursos i processos educatius, formatius i orientadors, així com dels processos de desenvolupament personal, professional, social i cultural que concorren de manera integrada en les persones i grups al llarg de tota la vida. És competent tant en el disseny, gestió, desenvolupament i avaluació de plans, projectes, programes i accions formatives i educatives adaptades i contextualitzades, com en la seua anàlisi, seguiment i assessorament.

Realitza intervencions educatives en àmbits bàsicament formals, així com intervencions formatives en contextos organitzacionals i laborals.

Els nostres tractaments Pedagògics s’adrecen a totes aquelles persones que presenten trastorns en alguna de les àrees següents:

  • Trastorns de la Lectoescriptura
  • Dislèxia
  • Discalcúlia
  • Habilitats socials
  • TDA amb o sense Hiperactivitat
  • Tècniques d’estudi i Reforç Escolar
  • Orientació Educativa
  • Orientació laboral

Qui la necessita?

La pedagogia té com a objectiu desenvolupar les habilitats cognitives de xiquets i adolescents perquè superen les seues dificultats d’aprenentatge i aconseguisquen el seu màxim rendiment acadèmic dins l’àmbit escolar.

Mitjançant les intervencions pedagògiques, s’optimitza el rendiment intel·lectual i acadèmic de l’alumne per superar les seues dificultats d’aprenentatge dins de l’àmbit escolar.

Mitjançant una intervenció individualitzada el pedagog promou el descobriment i el desenvolupament de les capacitats cognitives, com són l’expressió oral, l’atenció, la memòria, el raonament, etc. i les habilitats executives del xiquet o adolescent estimulant el seu pensament fins a la formació d’estructures lògiques.

Quan anar al Pedagog?

  • Quan hi ha problemes de rendiment o fracàs escolar.
  • Quan el xiquet presenta problemes en el seu desenvolupament evolutiu, tant a nivell d’aprenentatge escolar, com a nivell de trastorns: cognitius, de llenguatge, d’atenció …

Com treballa el pedagog?

Es treballa de forma personalitzada utilitzant diferents recursos didàctics adaptats. El pedagog estableix uns objectius diferents segons la necessitat de cada xiquet, adolescent o adult.

Reforç escolar i dificultats d’aprenentatge

Com tots sabem, en l’etapa escolar hi ha xiquets i xiquetes que tenen més dificultats per aprendre o per centrar-se en els estudis. Per això, sense que tinguen una necessitat educativa especial, necessiten d’un reforç que els servisca de suport perquè superen les metes escolars.

Aquestes dificultats poden aparéixer en les diferents matèries escolars o bé en una activitat en concret.

En CREA Espai Logo-Pedagògic detectem on hi ha dificultats, descartem que puga existir qualsevol necessitat especial, i preparem un pla d’actuació depenent del que cada alumne necessite (tècniques d’estudi, reforç concret, habilitats escolars.)

Majors

L’objectiu és la rehabilitació cognitiva d’aquelles funcions que han estat afectades com és en el cas del dany cerebral sobrevingut, la memòria, l’afàsia, l’Alzheimer, Parkinson, etc. Atenem a tots els pacients que presenten lesions o disfuncions del sistema nerviós central, les repercussions alteren el funcionament normal de les funcions cognitives (atenció, percepció, memòria).

  • Lesions cerebrals

Trastorns de la Lectoescriptura

La lectura és un procés inferència, constructiu, complex, caracteritzat per la seva automatització i en el que podem parlar de l’existència de dues Etapes (identificació / reconeixement de les Paraules, on s’inclou: processos d’identificació de lletres i / o paraules, pronunciació i accés al significat de les paraules) i Quatre Fases (el processament sublèxic o preléxic o fase de descodificació i reconeixement, el processament lèxic o fase d’accés al significat, el processament supraléxic o fase de comprensió de proposicions i el processament de text o fase de comprensió del text).

Dislèxia

S’entén per DISLÈXIA la dificultat específica per a la lectura. Depenent de si apareix abans o després d’haver adquirit la lectura es classifiquen en:

Dislèxies ADQUIRIDES: Són subjectes que havent adquirit un determinat nivell lector perden, en major o menor grau, algunes de les habilitats lectores que posseïen, com a conseqüència d’una lesió cerebral, siga aquesta del tipus que siga.

Dislèxies EVOLUTIVES: Són subjectes que, sense cap raó aparent, presenten dificultats especials en l’aprenentatge de la lectura. És un desordre que es manifesta en la dificultat d’aprendre a llegir tot d’una instrucció convencional, intel·ligència adequada i oportunitats socioculturals.

En definitiva, la lectura només és possible quan funcionen adequadament un bon nombre d’operacions mentals. Els processos psicològics que intervenen en la lectura són els següents: processos perceptius, processament lèxic, processament sintàctic i processament semàntic.

Disgrafia

La Disgrafia és un trastorn de l’escriptura que afecta la forma o al significat i és de tipus funcional. Es presenta en xiquets amb normal capacitat intel·lectual, amb adequada estimulació ambiental i sense trastorns neurològics, sensorials, motrius o afectius intensos.

Classificació de la Disgrafia:

Disgrafia dislèxica: afecta el contingut de l’escriptura. Les manifestacions d’aquest tipus de disgrafia són similars a les comeses en la lectura pel xiquet dislèxic.

  • Omissió de lletres, síl·labes o paraules
  • Confusió de lletres amb so semblant
  • Confusió de lletres amb orientació simètrica similar.
  • Inversió o transposició de l’ordre de les síl·labes.
  • Invenció de paraules o paragrafia escriptora.
  • Agregat de lletres i síl·labes.
  • Unions i separacions indegudes de síl·labes, paraules o lletres.

Disgrafia motriu o cal·ligrafia: afecta la qualitat de l’escriptura, afectant al grafisme en els seus aspectes grafomotors. Les manifestacions d’aquest tipus de disgrafia són:

  • Alteracions tònic-posturals en el xiquet.
  • Trastorns de la direccionalitat dels girs.
  • Trastorns de la fluïdesa i del ritme escriptor.
  • Trastorns de la pressió o color de l’escriptura, bé per excés o per defecte.
  • Lligaments defectuosos entre les lletres que conformen cada paraula.
  • Inclinació defectuosa de les paraules i de les línies.
  • Deficient espaiament entre les lletres dins d’una paraula, entre les paraules i entre les línies.
  • Trastorns de la mida de les lletres.
  • Trastorns de la forma de les lletres.

La Disortografia

La Disortografia es coneix com un trastorn de l’ortografia que s’inclou dins dels anomenats Trastorns de la Lectoescriptura. L’ortografia és una part integrant de l’acte gràfic i inseparable d’ell. La diferència fonamental amb aquest és que no considera els aspectes de qualitat de la lletra. En parlar d’ortografia deixem de banda la problemàtica d’ordre grafomotor i ens centrem en l’aptitud per transmetre el codi lingüístic parlat o escrit amb els grafemes corresponents, sense aturar-nos en la seva qualitat gràfica ni en la velocitat amb que són traçats.

Discalcúlia

Discalcúlia, terme que fa referència a les dificultats específiques en el procés de l’aprenentatge del càlcul, que s’observen a alumnes d’intel·ligència normal que concorren normalment a l’escola, però que realitzen deficientment una o més operacions matemàtiques. És un terme que fa referència a un ampli rang de problemes relacionats amb l’aprenentatge de les habilitats matemàtiques. No hi ha una única forma de trastorn de l’aprenentatge de les matemàtiques i les dificultats que es presenten varien de persona a persona i afecten de manera diferent en cada moment del cicle vital de les persones.

Tipus de Discalcúlia:

  • Discalcúlia VERBAL: és la dificultat per entendre els conceptes matemàtics presentats oralment. També, presenta errors en designar i relacionar oralment.
  • Discalcúlia PROTOGNÓSICA: és la dificultat per comparar, enumerar i manipular objectes matemàtics.
  • Discalcúlia GRÀFICA: és la dificultat en l’escriptura de números al copiat o dictat o per reproduir símbols.
  • Discalcúlia IDOGNÓSICA: és la dificultat per a realitzar càlculs mentals.
  • Discalcúlia LÈXICA: és la dificultat per llegir els símbols matemàtics.

Habilitats socials

Les HABILITATS SOCIALS són un conjunt de capacitats que permeten el desenvolupament d’un repertori d’accions i conductes que fan que les persones es relaciones eficaçment en el social.

És fonamental prestar especial atenció a les Habilitats Socials ja que, en primer lloc, són imprescindibles per a l’adaptació dels xiquets i xiquetes a l’entorn en què es desenvolupen les seves vides i, posteriorment, aquestes habilitats els van a proporcionar les eines per a créixer com a adults en l’esfera social, sent la base clau per sobreviure de manera sana tant emocional com laboralment.

Punts clau de les Habilitats Socials:

  • S’adquireixen mitjançant l’aprenentatge. No són innates, els xiquets i xiquetes des del naixement aprenen a relacionar-se amb els altres. Se senten de determinada manera, tenen determinades idees i actuen en funció d’aquestes.
  • Són recíproques per naturalesa. Les Habilitats Socials requereixen per al seu desenvolupament la relació amb altres persones.
  • Inclouen conductes verbals i no verbals. És tan important el que es diu com altres aspectes que no es diuen.
  • Estan determinades pel reforçament social (positiu o negatiu). Determinades conductes es repeteixen si tenen un reforç interpretat com a positiu (d’acord amb les seves idees i sentiments) o negatiu (en desacord).
  • Són capacitats formades per un repertori de creences, sentiments, idees i valors. Aquests són la base de la conducta social. Les persones interpreten les situacions i decideixen l’actuació.
  • Estan interrelacionades amb l’autoconcepte i l’autoestima. Els resultats de les relacions socials influeixen en l’autoconcepte i l’autoestima i aquests, al seu torn, són crucials per a les diferents conductes en el medi social.
  • Són necessàries per al desenvolupament integral de les persones. La persona es desenvolupa i aprèn en interacció amb els altres.

Problemes provocats per falta o escàs desenvolupament d’Habilitats Socials:

  • PROBLEMES D’AUTOESTIMA: Els infants amb poques Habilitats Socials, tindran problemes per desenvolupar-se en el seu entorn social. Això els portarà a pensar que és per ells i la seva autoestima baixarà. La imatge de si mateixos serà negativa. Això fa al seu torn, que els seus Habilitats Socials siguin escasses, la influència és mútua.
  • DIFICULTAT PER EXPRESSAR DESITJOS I OPINIONS: Les persones que no tinguin unes bones capacitats socials, tindran dificultats per saber i poder expressar el que volen i el que opinen.
  • DIFICULTAT PER RELACIONRSE AMB ELS ALTRES: La manca d’Habilitats Socials, pot portar a una timidesa excessiva i dificultat per fer amics i relacionar-se. En la nostra societat, és imprescindible relacionar-se amb els altres.
  • PROBLEMES ESCOLARS: Pot produir-se també aquest tipus de problemes, a causa de la inadaptació social, arribant fins i tot a provocar fracàs escolar.
  • MALESTAR EMOCIONAL: Les persones necessitem dels altres. La companyia i l’estima de les altres persones són fonamentals per al nostre dia a dia i per al nostre equilibri emocional. L’absència de relacions socials pot portar, per tant, un malestar emocional associat.

TDA amb o sense Hiperactivitat

És un trastorn neurobiològic crònic, els símptomes van desenvolupant-se amb l’evolució del xiquet. Sol heretar-se, per la qual cosa es transmet genèticament. Es caracteritza per tenir dificultats per mantenir de forma voluntària l’atenció sostinguda, és a dir, per a prestar atenció a una sola activitat, unida a la deficient capacitat per controlar els impulsos.

Això es deu a un error que s’origina en el desenvolupament dels circuits cerebrals on es dóna suport a la inhibició i l’autocontrol, ambdues necessàries per a poder realitzar qualsevol tasca.

Simptomatologia segons subtipus:

Els símptomes poden manifestar-se de forma diferent segons l’edat del xiquet i han d’estar presents en dos o més ambients: a casa i a l’escola. Es tracta d’un trastorn que pateixen tant xiquets com adolescents i adults, i tot i que hi ha diferents subtipus d’aquest trastorn neuropsicològic, en tots persisteixen dificultats pel que fa al control inhibitori, la planificació i l’atenció.

TDAH / INATENT: Sol aparèixer entre els 8 i els 12 anys. Tenen menys problemes de conducta, però més dificultats d’aprenentatge i trastorns internalitzats com, per exemple, l’ansietat. Afecta més al gènere femení i a la memòria de treball verbal.

TDAH / HIPERACTIU-IMPULSIU: Són les manifestacions que primer apareixen, les que més criden l’atenció, a causa que sembla que els xiquets que el pateixen porten un motor i afecta més al gènere masculí.

TDAH / COMBINAT: Sol aparèixer en els primers cursos d’educació primària, afectant majorment al gènere masculí i a la memòria de treball viso-espacial. Les persones que ho pateixen tendeixen a tenir més conductes hiperactives / impulsives, més agressivitat i més conductes disruptives, juntament amb els problemes que trobem en el subtipus inatent, ja que combina tots dos.

Tècniques d’Estudi i Reforç Escolar

Són procediments o mètodes que s’empren per facilitar l’aprenentatge del xiquet, ajudant-lo a comprendre, a memoritzar i a millorar el seu rendiment acadèmic.

Des de CREA, volem ajudar els infants a trobar la millor estratègia perquè puguen interioritzar favorablement els conceptes que estudien, que descobreixen aquella tècnica que els done millors i majors resultats i la converteixen en part de la seva rutina d’estudi, en hàbits , per potenciar al màxim la seva capacitat d’aprenentatge.

Els professionals  de CREA, durem a terme aquestes estratègies cuidant cada detall, sense oblidar tots els factors que intervenen en aquest procés com, per exemple, la importància del descans, el crear hàbits, el aconseguir que els xiquets pensen de forma realista i siguen conscients que és un procés costós, però amb el que aconseguiran bons resultats. A més d’ajudar-los a conèixer com ha de ser el lloc òptim per estudiar i quina és la millor manera de planificar i distribuir el seu temps d’estudi.

No obstant això, depenent de les necessitats de cada xiquet, treballarem diferents tècniques com exercicis per millorar la velocitat lectora i la memorització. Sempre adaptant-nos a les característiques de cadascun dels nostres alumnes, ja que no tots aprenem de la mateixa manera.

Principals problemes que afecten els estudiants:

  • Manca de mètode d’estudi.
  • Manca de planificació.
  • No establir prioritats durant les sessions d’estudi.
  • No planificar l’entorn de l’estudi.
  • No establir xicotets objectius d’estudi.
  • No establir xicotets descansos regularment.

Orientació Educativa

Orientar consisteix a proporcionar informació, guia i assessorament a algú perquè puga prendre decisions més adequades, tenint en compte tant les característiques de les opcions elegibles, com les característiques, capacitats i limitacions de la persona que ha de prendre la decisió, així com de ajust entre ambdues. (Solé, 1998)

Orientar, en essència, guiar, conduir, indicar de manera processual per ajudar les persones a conèixer-així mateixes i al món que els envolta; és auxiliar a un individu a aclarir l’essència de la seva vida, a comprendre que ell és una unitat amb significat capaç de i amb dret a usar de la seva llibertat, de la seva dignitat personal, dins d’un clima d’igualtat d’oportunitats i actuant en qualitat de ciutadà responsable, tant en la seva activitat laboral com en el seu temps lliure. (Rodríguez Moreno, 1995)

Procés

Procés d’ajuda ofert a l’individu perquè pugui resoldre els problemes que la vida li planteja. Aquesta ajuda implica assessorament, tutela, i direcció, i tendeix a aconseguir la plena maduresa del subjecte. (Roig Ibáñez, 1980).

Orientació laboral i Vocacional

L’orientació vocacional és un conjunt de pràctiques destinades a l’aclariment de la problemàtica vocacional. Es tracta d’un treball preventiu amb l’objectiu de proveir els elements necessaris per possibilitar la millor situació d’elecció per a cada subjecte.

L’orientació vocacional pot concretar-se de forma individual o grupal, ja que suposa activitats lligades tant a l’exploració personal com a l’anàlisi de la realitat a través d’informació sobre l’oferta acadèmica i les particularitats del mercat laboral.

En general, els destinataris de l’orientació vocacional són els adolescents que es troben propers a la finalització dels seus estudis secundaris. De tota manera, també pot estar dirigida a estudiants universitaris, joves en general i fins a adults inserits laboralment, que avaluen la realització de formació de postgrau.

El més freqüent és que per ajudar els joves, sobretot, a trobar aquesta vocació i aquest camí professional és que s’utilitzin, per part d’orientadors o pedagogs, una sèrie d’eines per descobrir una àmplia llista d’actituds que són vitals en  les diverses professions .